18.9.12 - 
2 comments
2 comments
TEMPESTA
El sol enmig del cel
els raigs que cauen com dards
que es claven a la pell.
Un núvol els tempera,
recés de pau instantani,
que aviat torna a ser l'infern.
Un núvol i un altre,
i una altre darrere l'altre
enfosqueixen el paisatge.
Les ones i la mar canvien de color
tot pren una altra cadència,
fins que les primeres gotes de la tempesta
cauen a la sorra de la platja
ara sola i abandonada.
Em deixo remullar, amarat de vida
per aquesta aigua que refresca i alleuja
d'una calor d'estiu que començava
a ser insuportable.
Kark Wolfovitz.
2 comments:
Una calor d'estiu sufocant, que no sols origina l'orate, crec :)
pot ser sufoc intern, molt donat a l'estiu....
Publica un comentari a l'entrada