25.12.13 - 
1 comment
1 comment
NON-NON DE NADAL
T’ompliré el bressol
de palleta fina
sense gens de boll,
sense gens de pols.
Encendré un bon foc
perfumat d’espígol
per fer-te el son dolç.
Cobriré el teu cos
amb llençol blanquíssim
mig teixit amb glòria,
mig cosit amb creus.
Et faré de flonjos
borrallons de llana
un mantell pels peus.
Et cantaré un bres
amb la veu més dolça,
i quan ja t’adormis
et besaré el front.
Després, de puntetes,
tancaré la porta
perquè no et desvetllin
els sorolls del món
Joana Raspall
1 comments:
Una molt bonica cançó per evocar aquells Nadals de somni, que potser algu dia vam creure possibles...
Una abraçada, Francesc, i bones festes!
Publica un comentari a l'entrada