NO PUC

3 comments


No puc, com tu no pots

revolcar-me com un vailet
per la gespa húmida.

Necessito estar al costat d'algú

en aquest viatge iniciàtic,
compartir la visió de les flors
que creixen arreu fràgils i fugisseres

olorar l'herba encara humida

i contemplar l'ordi blanquejat,
escoltar el sorolls dispersos
amb que ens obsequia la natura.
Caminar,-----------caminar junts en silenci
fruint del paisatge que travessem
qual caçadors furtius de la mirada
i esperar,
-------- esperar que pasi alguna cosa
mentre caminem cap enlloc

agafats de la mà....
.... i amb la mirada alçada.
un poema de Karl Wolfovitz
*

3 comentaris:

Maria Isabel Q. ha dit...

Que lastima que estamos lejos con lo que me gusta caminar por el bosque.

Francesc Puigcarbó ha dit...

caminar por el bosque, oler la naturaleza, escuchar sus sonidos....

Maria Isabel Q. ha dit...

Asi es! Observar los pajaritos me encanta!