ANOARRA

No puc, com tu no pots
revolcar-me com un vailet
per la gespa húmida.
Necessito estar al costat d'algú
en aquest viatge iniciàtic,
compartir la visió de les flors
que creixen arreu fràgils i fugisseres
olorar l'herba encara humida
i contemplar l'ordi blanquejat,
escoltar el sorolls dispersos
amb que ens obsequia la natura.
Caminar,-----------caminar junts en silenci
fruint del paisatge que travessem
qual caçadors furtius de la mirada
i esperar, -------- esperar que pasi alguna cosa
mentre caminem cap enlloc
agafats de la mà....

.... i amb la mirada alçada.

un poema de Karl Wolfovitz

*