30.4.14 - 
No comments
No comments
AMB 18
Que puc esperar avui?
Et puc recordar aquella bona cançó trista?
Digue'm si l'has escoltada
i permetem cantarla un altre cop
Amb 18 tornava a casa pel camí de terra,
cada tarda resseguint interminables passadissos,
ho feia per tu, per mi,
per aturar aquell doll amarg
Molts de passatgers que s'anaven,
molts rostres afortunats i jo recorria el seu rastre
però m'enlairava cap enlloc,
ho saps, ho saps
Digue'm si tan sols pogués tornar
a tastar aquella tristesa,
seria mel, seria sucre,
si ho miro amb ulls d'avui
Tenia 18 i amb la moto anava
més endins del bosc, sense clarianes,
que més fosc es tornaria
així passessin els anys
Que puc esperar avui?
Puc recordar aquella vella, bona, trista cançó,
per tu, per mi,
fes-me un racó i la tornaré a cantar.
Jaume Carbó
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada