19.2.15 - No comments

PRIMER VESPRE


 








- Ella estava molt despullada
I els grans arbres indiscrets
als vidres llençaven les seves fulles
maliciosament, a prop, a prop

*
 Asseguda sobre la meva gran cadira,
seminua, ajuntava les mans.
Sobre el terra tremolaven de gaubança
els seus petits peus tan fins, tan fins.
 
*
 -Jo mirava, color de cera,
un petit llamp salvatge
papallonejar en son somriure
i sobre el seu pit, mosca en el roser.
 

-Vaig besar-li els fins turmells.
Va tenir un dolç riure brutal
que desgranava en clars trins
un bonic riure de cristall.
*Els petits peus sota la camisa
fugiren:"Vols acabar"!
-La primera audàcia permesa,
el riure fingia castigar!
*
-Pobrets palpitants sota el meu llavis,
vaig besar dolçament els seus ulls;
- Ella llençà el seu cap amanerat
enrere:"Oh! Així és encara millor!...
*
Senyor, "dos paraules haig dir-te... "
-Li vaig llançar la resta al pit
amb un petó, que la va fer riure
d'un bon riure que volia bé...
*
- Ella estava molt despullada
i els grans arbres indiscrets
als vidres llançaven les seves fulles
maliciosament, a prop, a prop.



jean arthur Rimbaud

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada