TRENCADISSA

Leave a Comment
Tot s'esdevé lentament,
com si la fragilitat del vidre
agafes una ingravitat temporal,
més Newton tenia raó
i el got finalment espetega al terra
mentre el cafè s'escampa per la cuina
i el got s'esmicola en mil bocins
que dies i dies sortiran en escombrar.
Sóc prou maldestre,
en porto dos en un mes.