20.8.15 - 
No comments
No comments
PEL CAMÍ GELAT
Vaig pel camí gelat
entre la boira del matí
llums i clarors, i silenci,
no surt fum de la xemeneia
d'alguna masia dels voltants
ni hi ha pagesos cremant rostois.
Un home sense ell mateix
camina davant meu,
fuma una cigarreta i el posat
cap-cot és d'abatiment.
L'avenço i em giro per dir-li
. . .. . . . . . . . . . . . - bon dia -
Contesta quelcom que no entenc,
i m'adono que els seus ulls brillen,
està plorant. No dic res i segueixo
cal respectar el seu dolor
i la seva intimitat.
*
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada