21.2.16 - 
1 comment
1 comment
TRISTESA
No em queda ja el consol
de les teves paraules, ni
el gest suau de la teva mà
quan solies acaronar-me.
Orfe de tu, malenconiós vago
isolat en mig de l’ermot
d’aquest paisatge atrotinat
des que sense voler-ho
em vares abandonar.
La tristesa no és més que
una paret entre dos jardins.
1 comments:
La tristesa no és més que
una paret entre dos jardins.
Una frase genial.
Salut
Publica un comentari a l'entrada