16.3.16 - 
No comments
No comments
MATÍ D'HIVERN
El paisatge que contemplo
setmana rere setmana es marceix.
tot el que va florir a la primavera s'ha pansit
omplint el terra de fulles mortes.
M'assec en un pedra al costat
mateix del rierol que surt d'una cova
petita i angosta.
Uns ocells canten
o més aviat refilen explicant-se
les seves cuites matineres.
Al bosc mai hi ha silenci
encara que molts dels sorolls
em resulten familiars.
El conec bé aquest bosc
on sovint m'hi deixo perdre a peu
o a vegades amb la bicicleta.
Diuen que s'haurà de pagar per anar al bosc,
no crec sigui el cas de Colobrers,
aquí no hi ha bolets. Només gent que
estimant la natura s'hi deixa caure
per passejar i omplirse de l'aire humit
en el cas que ens ocupa
d'un matí d'hivern.
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada