PENOMBRA

Leave a Comment










A les fosques contemplo el carrer
des de la finestra de la meva cambra.
S'escurça aviat el dia a finals de Novembre
encara no s'han encés el llums del carrer
i no veig més que ombres difoses
d'un entorn que em sé de memòria.
M'agrada aquesta indefinició del paisatge
que per conegut no deixa de sorprendre,
els arbres que es varen cremar l'altre dia
dels pisos del davant de casa
són ombres difoses sense l'aparença
del seu estat calcinat.
Deu ser cosa de l'edat,
acostumar-me a contemplar la penombra
que és l'avenir que m'espera.