6.2.24 - 
- anoarra
2 comments
- anoarra
2 comments
A UNA ROSELLA SOLA
Llueix airosa la rosella
que es bressola entre l'herbaa la calor del solet
i la brisa que bufa
que la mou amb el cereal
que verd i gemós s'alça.
Llueix airosa la rosella
que en un marge
o enmig del sembrat
mai està sola. Més,
la que he trobat avui
sola estava a la vora de l'asfalt
com en un poema visual, orgullosa,
encara que equivocada
lluïa sola,
lluïa sola,
i amb ella la carretera...
2 comments:
Me gusta la sencillez del poema a una flor sencilla, efímera y descarada, pues cunde hasta por bordillos (en solares de la ciudad suelen poblarlos)
Parece mentira como puede salir una flor, algo tan dedicado, entre el asfalto.
Publica un comentari a l'entrada