5.2.24 - 
- anoarra
No comments
- anoarra
No comments
NEGRA NIT
Negra nit, blanca lluna
sól entre ombres camino,
dubtes clarors i desficis
son l'única companyia
que duc al meu sarró.
Allà enllà una campana decideix
que és la una,
la gent dorm i només veig
alguna llum als edificis.
A l'hora de les bruixes
isolat, vago malenconiós, intentant
saber qui soc, que hi faig
en una ciutat que m'és del tot aliena,
o potser l'aliè soc jo atès ella ja hi era
abans no hi arribés.
Soc visitant permanent d'una ciutat
estranya que no distingeixo
i a més no sento com a meva.
No en soc l'únic foraster
tots ho som de la vida,
i no tinc més remei que seguir caminant
fins trobar la meva via.
Si no ho aconsegueixo continuaré
sense defallir fins al centre de la vila.
Si allí no m'hi reconec
ni trobo cap referència,
seguiré deambulant
com una ànima en pena,
que no sap ben bé d'on ve.
ni tampoc on ha d'anar.
fins trobar la meva via.
Si no ho aconsegueixo continuaré
sense defallir fins al centre de la vila.
Si allí no m'hi reconec
ni trobo cap referència,
seguiré deambulant
com una ànima en pena,
que no sap ben bé d'on ve.
ni tampoc on ha d'anar.
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada