26.11.16 - 
anoarra
No comments
anoarra
No comments
PREGUNTES A L'AIRE
Sóc jo qui se sent caminar
per l'extrem precís de la incertesa,
qui, sota la quietud dels estels,
vol habitar la superfície
de qui és imatge, en canvi, una mirada
ingènua. Com a la nit m'acosto,
ara que la imaginació insisteix
a fer-me sentir la pell dels somnis, un fred
de vidre als llavis. Enllà dels teus ulls,
una precisió de passos avesats
als límits. Un gust terrós de paraules
inhàbils. Al desig m'aferro, ara que sé
allò que em separa de tu. Un intercanvi
de gestos. Un laberint d'amplis marges.
0 una simple mar d'impotència.
Joan-Elies Adell
A curt termini
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada