20.1.17 - 
anoarra
No comments
anoarra
No comments
ENVESTIDES DE L'OBLIT
Va acostant-se la boira mentre cau
la pluja que envernissa les pruneres.
Vas tenir un pare i una mare joves.
Com una nina et vas gelant dins meu
i el temps vol, amb més força cada dia,
fer-me creure que mai no has existit.
Les pruneres en flor, com noies mortes
no volen dir-me quina ets tu en la boira,
que ara és la teva casa. La pluma va deixant,
resseguint cada branca , fileres de llàgrimes:
el vell que tu no hauràs de veure mai
mira al voltant i dirigeix al temps
un dolorós somriure de venjança.
Joan Margarit
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada