24.8.18 - 
anoarra
3 comments
anoarra
3 comments
DES DE L'ANDANA
Tot i les teules deteriorades,
la humitat no penetra a l'estació.
Un abandonament d'òxid terrós
deixa el record inscrit en les rajoles
amb vagues inscripcions de pols vella.
No degota el dipòsit des de fa temps
i ha crescut l'herba entre les vies.
En aquest maig sense locomotores
noves a l'andana -ara tan trista-,
un vol de falciots ennegrits
arriba al vespre als lledoners.
Cada any es repeteix l'aleteig
de les fugaces aus que amb les seves ales
escriuen en l'aire els versos tristos
de l'únic poema que coneixem:
el pas del temps.
Francesc Cornadó.
Del llibre Llum de caverna.
Desde el andén
A pesar de las tejas deterioradas,
la humedad no penetra en la estación.
Un abandono de óxido parduzco
deja el recuerdo inscrito en las baldosas
con vagas inscripciones de polvo viejo.
No gotea el depósito desde hace tiempo
y ha crecido la hierba entre las vías.
En este mayo sin locomotoras
nuevas en el andén -ahora tan triste-,
un vuelo de vencejos ennegrecidos
llega al atardecer a los almeces.
Cada año se repite el aleteo
de las fugaces aves que con sus alas
escriben en el aire los versos tristes
del único poema que conocemos:
el paso del tiempo.
Francesc Cornadó.
Del libro Llum de caverna.
3 comments:
Muy bueno. Mucho
La tristesa tambe es bonica de vegades.
Cornadó a banda d'un home savi, és un gran poeta.
Publica un comentari a l'entrada