LA MAR
Veus la mar,
diuen que no té memòria
que just arribar a la platja,
les ones ho han oblidat tot.
Però no és cert,
la mar conserva la memòria dels milers
d'anys que fa la mateixa tasca sens defallir.
No ha oblidat les vides que s'ha endut
ni els vaixells que ha enfonsat,
ni les ribes que ha inundat.
Pel seu natural és tranquil·la, però
de tant en tant s'enfada i s'agita
arrabassant-ho tot sense respectar res.
Cadascú expresa la seva ira com pot, vol
o com possiblement li està permés.
1 comments:
Esto no es poesía. Es magia.
Publica un comentari a l'entrada