20.3.20 - 
anoarra
No comments
anoarra
No comments
QUAN EL MÓN S'ATURA...
Els carrers queden tan buits
que el silenci inunda el passeig.
No hi ha gent.
No hi ha paraula.
Les paraules ja no sonen,
no conserven el sentit.
La paraula es transforma.
En què?
L’home, l’ésser no ho sap.
Es despulla la ràbia,
retruny arreu i ...
uns i altres creuen fermament
que tenen raó,
ells o elles, tenen raó i ningú més.
De sobte l’aparició és palesa.
I una, una sola paraula ressona en el buit:
MEU. És el mot emès per milers i milers.
Després, res.
La paraula queda morta.
Se'n va enllà.
El silenci és pau i por alhora.
El buit envaeix l’espai.
Hem de procurar que no ens atrapi.
Anna Babra
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada