SENSE TU. . .

2 comments


Em sento com un vell far,
en un port desert de vida,
lluitant per mantenir encesa
la llum que ningú no albira,
el raig que ningú no veu;
el llamp que es perd en el cel,
i que en l’horitzó agonitza…

Em sento com un vell far,
en terra erma i podrida,
amb la salabror del mar,
i amb els crits de les gavines…

2 comentaris:

Galionar ha dit...

Ostres, gràcies, Francesc, per aquesta sorpresa que el teu espai em tenia preparada! La imatge que has escollit per al far és molt bonica.
Una forta abraçada en un dia rúfol rúfol!

Puigcarbó ha dit...

de res, ha estat un plaer publicar-lo. Aqui esta ruinexant una cosa fina, "calabobos" que en diuen el País Basc,

una abraçada.