TOT ÉS ARBRE

Leave a Comment









Tot és arbre.
Selvàtic, exuberant, galàcticament
ínfim,
intangible,
com un mot no dit
que esfondra gratacels i places.
Tot és arbre
en el cant trist de l'oreneta
que per fi ha trobat fang
per a fer niu
al sostre d'un balcó.
Tot és arbre
al cos present i a l'absent:
branques, artèries, senders,
llamps, abraços, rius.
Tot és arbre.
En la llum tremola i lluu,
i a les palpentes creix al cor
i a l'hort, fugaç, etern,
com una pau regalada.