EL POETA EN BICICLETA

6 comments

 







El camí és argilenc
i vorejat d’oliveres
fa pudor de femer
d’una masia propera,
borda un gos desmanegat
sense esma per cuitar-me
en passar pel seu costat.
Camí amunt tot verdeja
se’n va la olor dels fems
i m’arriba la de l’herba,
que seguen al camp de golf.
Cami amunt hi ha una drecera
a la dreta, carretera
a l'esquerra camp enllà
puja que pujaràs, sua que suaràs
fins l'hípica que m'espera.
M'aturo a veure els cavalls
mentre recupero bufera,
i un glop de coca-cola ben fresca 

me'l bec de gust, que l'aigua
espatlla els camins.

Continuo camí amunt
i arribo a Matadepera,
allí està palplantat l'avi
amb armilla, gorra, pantaló,
i el pal preparat, llençant
amb elegància les pilotes
des del jardí i amb paciencia
ja no que pot anar al golf
ho fa des la residència.
La tornada és més distreta
cami avall no cal esforç,
s'embala tota soleta,
la cosa del pedalejar.
Us ho diu qui us ho ha explicat
passejant una estoneta,
el mestre en esbufegar
el poeta en bibicleta.


6 comentaris:

Joana ha dit...

Per moltes passejades poètiques, senyor mestre i no es canse d'esbufegar, que la salut i l'esport sempre van de la mà.
Jo me'n vaig a fer la caminata poètica vora mar i mentre camine, somnie!!!
B7s

Jordi Dorca ha dit...

Bicipoeta.

Galionar ha dit...

Potser si no fossis un poeta en bicicleta et perdries més de quatre ocasions de ser poeta.
Una bona manera de començar el dia: pedalejant i fent poesia!
Una abraçada.

Puigcarbó ha dit...

No sé Joana, no sé, a les pujades costa de pedalejar, però vaig fent mica en mica.

Puigcarbó ha dit...

M'agrada aquesta definició de Bicipoeta, Jordi. Me l'apunto.

Puigcarbó ha dit...

El cert Montes, és que uns quants poemes i sobretot haikus han sorgit anant amb la bicicleta, ja porto una llibreta i un boli per prendre nota en un moment determinat.