ELS VELLS PESCADORS DE ROSES

Leave a Comment








Homes joves ja grans,
de gest adust i cansat,
pell assaonada
i mans nervudes.
Encorbats sobre la sorra,
d'una platja que no és seva,
clavant els peus amb força
per tirar la corda, que
acosta la barca a la riba.
Fregant l'esgotament, la mirada
perduda en un horitzó
de cases blanques i oliveres,
que impassibles contemplen
el lent passar del temps,
l'anar i venir de les ones,
i la blavor del cel.
Una mirada
que dona l'esquena a la mar.
La mar que tant estimen,
i que tant els ha castigat.