27.10.13 - 
No comments
No comments
LA FI DE LES COSES
Una campana torna a repicar
al darrer trencant,
La veu recorreguda
aquest dia,
com cada segon
de cada any
Aquest cansament,
aquesta cursa,
aquesta lepra
arran la carretera,
no s'atura,
no em dona treva
Ratllo aquesta visió,
tot arreu destorba,
aquest metall fos,
aquest àcid corrent,
la mirada quieta
i les entranyes escampades
Però fou només
una vegada,
i una eterna decadència
comença llavors.
un poema de Jean Robur
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada