29.1.14 - 
1 comment
1 comment
JUNTS
Estan tot el dia junts
l'un al costat de l'altre,
amb dolencies acumulades
que arrosseguen amb l'edat.
Estan junts i alhora separats,
sordegen ambdòs
i poc és el que parlen.
Se'ls fa feixuc el dia a dia
igual de tediós l'actual
com l'anterior i l'endemà.
Poc surten al carrer,
no tenen esma ni ganes.
Miren la tele sense veure-la
que funciona tot el dia
atès diuen - és curiòs -
que els fa companyia.
Estan tot el dia junts
i alhora separats
per una distància eterna.
El temps se'ls acaba,
ho saben....
i ja els és igual.
1 comments:
És trist, però hi ha moltes parelles grans que podrien fer seu aquest poema... Tota la vida junts l'un al costat de l'altre, i alhora vivint en móns interns tan allunyats...
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada