QUIN TRIST RECORD



.




Quin trist record
del temps viscut,
no deixarem petja
d'actes despullats,
vides nues i solitàries
vol pesat d'ocells
records escampats,
misèries dissoltes
arbres sense fulls,
branques esquerdades.
 

el temps viscut no deixarem res,
que sigui aprofitable.
.
 

un poema de Karl Wolfovitz
-

ANOARRA - BLOC DE POESIA