SENDERISTA DEL SOMNI

Leave a Comment


 





Floto,
com en el principi, inici,
amb l'onatge de les hores
i el vent de la matinada
que flameja dins,
més endins

Et diré,
entre la son i el vigília
cap on vaig,
en quin somni
ens trobarem

Potser en el turó
on hi ha molta gent
mirant la llum,
mirant més enllà
d'una vida que descansa

Viatgem per no fer-nos preguntes,
només caminar amb la respiració,
pel sender de la mirada més esquiva
i desplaçar-nos quiets, més de pressa

Ser més lleuger,
més profund,
més recaragolat
i despertar sobtadament,
de nou.

Jaume Carbó