DE LLUITES

Leave a Comment







No pretenc lluitar
contra el pas del temps
que implacable em sotja.
Ni lluito tan sols contra mi mateix
o el que encara en resta.
Sóc conscient de tot i res alhora,
conscient d'aquesta comtessa
inexorablement perduda
i inconscient en seguir lluitant
tot plegat per no res, o poca cosa.
Maldo doncs amb aquest desconcert
i la certesa d'envellir sense
poder ser l'amo de mi mateix,
només un bastaix que arrossega
la feixuga càrrega,
aquesta és la meva por.
Però aqui estic, queixós de mena com sóc
sense cap gana d'anarme'n, potser perquè
hi ha més raons de les que penso
per continuar lluitant dia a dia
fins el darrer instant.