ANOARRA: Feature

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Feature. Mostrar tots els missatges

4.1.16 -

ALBADA

A ciutat veig flotar els murmuris
dels carrers llunyans
confosos en el misteri
de la boirina d'un rùfol matí d'hivern.
La irrealitat del paisatge
no deixa de sorprendre
amb les tonalitats grogenques
amb que ens obsequia la natura.
Tot es veu diferent
i sembla que sigui una altra ciutat
la que no prou sabuda
contemplen els meus ulls.
A les afores, des del Parc Taulí
acolorida i majestuosa
l'albada s'ofereix virginal
per a ser presa.
Els meus ulls l'han violat impunement
i la Canon n'ha deixat constància.
.

8.10.15 -

Feature

No comments

MONJA A L'ÒMNIBUS

Entre homes i paquets, diaris envellits,
cares seques, suors, galtes amb rancúnia,
embolicada en el silenci de la seva caputxa pàl·lida
la núvia de déu viatja amb Crist
sobre els pits que a ningú van donar de menjar.

"Monja en el omnibús", de Juan Gelman

en Velorio del solo, 1961

29.9.15 -

Feature

No comments

A LA PORTA DE CASA

Encadello paraules a la porta de casa
al vell carrer major d’algun poble remot,
on ja no hi ha pagesos ni pastors ni mainada
ni puntaires antigues ni traginers sorruts.

De tant en tant s’atura un viatger nostàlgic,
una parella jove, un foraster perdut,
una dona estrangera, un brau excursionista,
o algú sense cap pàtria o sense cap record.

Em lloen el silenci i la pau de la tarda,
em pregunten on són i els indico un camí,
i retraten l’església on els sants fan becaines
avorrits, sense misses, rosaris ni novenes,
ni tan sols un mossèn d’esperit esforçat
que confessi amb tendresa els pecats impossibles.

Després, la solitud torna als vells carrerons
i a l’antiga taverna s’hi apleguen els fantasmes
per jugar-se a les cartes els estalvis migrats.

De 'Les Fràgils Paraules', Júlia Costa, Ushuaia, 2015

28.9.15 -

Feature

No comments

DE LLUITES

No pretenc lluitar
contra el pas del temps
que implacable em sotja.
Ni lluito tan sols contra mi mateix
o el que encara en resta.
Sóc conscient de tot i res alhora,
conscient d'aquesta comtessa
inexorablement perduda
i inconscient en seguir lluitant
tot plegat per no res, o poca cosa.
Maldo doncs amb aquest desconcert
i la certesa d'envellir sense
poder ser l'amo de mi mateix,
només un bastaix que arrossega
la feixuga càrrega,
aquesta és la meva por.
Però aqui estic, queixós de mena com sóc
sense cap gana d'anarme'n, potser perquè
hi ha més raons de les que penso
per continuar lluitant dia a dia
fins el darrer instant.

20.8.14 -

Feature

No comments

MOMENTS

Hi ha moments determinats,
instants més d'una vegada
en que tot és al seu lloc
en que tot està bé,
conforme a les coordinades
que hom considera les escaients,
o simplement li venen donades.
Avui s'ha donat l'avinentesa,
quan menys ho esperava
.........................- ho reconec -
dos ànecs han vingut volant
just on m'asseia, vora el riu.
No era res personal, ni ganes
de coneixença per part d'ells,
simplement, algú havia berenat allí
no devia fer massa estona,
i ells cercaven les restes oblidades.
Els mirava tafaner, mentre
ells m'ignoraven, enfeinats en becar.
Bufava una marinada agraïda que,
refrescava de la xafogor acumulada.
La tarda queia mentre els contemplava,
han alçat el vol tot d'una
tal i com havien vingut,
el moment ja havia passat.
Potser la felicitat és aixó,
un instant fugisser,
on tot és al seu lloc,
on tot està bé.

13.8.14 -

Feature

No comments

BRANQUES

Tornem a ser
branques del mateix bosc
d'alzines i de roures.
. . . . . . . . .No s'hi fan
flors noves.
. . . . . . . . .L'heura
silenciosa apaga tota fressa
de passos.
. . . . . . . . No hi penetra a penes
el sol.
. . . . . . . . Tens molt de fred
a l'hivern i ja no te'l saps treure.
Les fulles se'ns confonen
espessament.
. . . . . . . . .Esperem la destral
del boscater, sense por.

Joan Vinyoli