4.1.16 - No comments

ALBADA














A ciutat veig flotar els murmuris
dels carrers llunyans
confosos en el misteri
de la boirina d'un rùfol matí d'hivern.
La irrealitat del paisatge
no deixa de sorprendre
amb les tonalitats grogenques
amb que ens obsequia la natura.
Tot es veu diferent
i sembla que sigui una altra ciutat
la que no prou sabuda
contemplen els meus ulls.
A les afores, des del Parc Taulí
acolorida i majestuosa
l'albada s'ofereix virginal
per a ser presa.
Els meus ulls l'han violat impunement
i la Canon n'ha deixat constància.
.

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)