EL DEMÀ

Leave a Comment









El demà roman quiet com la fulla
que encalmada no es mou en la branca,
esperant sense saber que espera,
s'ha de fer encara i no és fàcil.
Construir és feixuc i sovint
no encertem amb el gest ni el codi.
És tan difícil trobar el gest correcte
que fa que el demà sigui sempre incert
com incert ha estat el passat que ja no és
i el present que trontolleja,
en perpètua construcció.

*