NÉIXER CUBÀ



.








De la mateixa manera
que no tinc passat
vaig malament de futur.
I el present? absent.
Doncs si que estem bé,
tan malament està tot?
Pitjor, puig el present
així que ho veié, se n’anà
i ara estic abandonat
sense futur, ni present
i a sobre sense passat.

- Però, que te ha succeït?
et juro no entenc res,
i em deixes esmaperdut
- Ai! amic, de tot i res
de bo m’ha succeït,
fins i tot havia pensat
que havia estat l’escollit
per fracassar en tot
quan havia intentat,
fins comprendre no fa molt
que el meu esforç era en va
inútil, sens remissió.

Un dia em donà per pensar
en la causa del meus mals
i vaig comprendre, ai! germà
que el meu únic problema
havia estat néixer cubà.

*
-

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada