3.8.16 - 
MÉS POEMES
1 comment
MÉS POEMES
1 comment
POEMA D'AMOR
1
Aquesta luxosa vista inclou els diners,
la confusa imatge del cervell dels seus amics
descrivint cercles cap als suburbis. Aquí la sang
retrocedeix com un dia en el camp
tancant els ulls per formar una vaga penombra
darrere de la nostra creença en la lliure expressió per ex.
aquestes últimes paraules estan només segons enrere
i cada segon és un dia firat, igual
però insoluble (llum, no aigua, omple
els canals, més encegadora que una banyera
de zinc que el Pare suposava que havia de durar per anys.)
Les mines de eufemisme fumegen darrere
de les seves façanes, que igual que una gran ciutat
arruïnen la salut! La veu del seu humor
semblant a un guant és el nostre vot, xafarderies
desenrrontllántse de dins cap a fora en direcció al museu.
2
La física toca l'edifici amb
el seu dibuix de llampec i veus irreals
suren suspeses en l'aire salat, corroint
el sistema de transport. No m'importa.
La ciutat és beneïda. No obstant això, només la setmana passada
la seva estupidesa blau-cel no em semblava tungstè.
Penso que aquells dies imitaven un accent
que vaig abandonar pel bell temps
teu. Em reuniré amb tu a la 1:30 fora
la fabulosa cambra de graffitis del museu. sé
que estareu (sí, en plural) allà. sé
que hi ha una fila doble enfront el quadre famós.
JOHN FORBES - POETA AUSTRALIÀ
POEMA DE AMOR
1
Esta lujosa vista incluye el dinero,
la confusa imagen del cerebro de sus amigos
describiendo círculos hacia los suburbios. Aquí la sangre
retrocede como un día en el campo
cerrando sus ojos para formar una vaga penumbra
detrás de nuestra creencia en la libre expresión por ej.
estas últimas palabras están sólo segundos atrás
y cada segundo es un día feriado, igual
pero insoluble (luz, no agua, llena
los canales, más cegadora que una bañera
de zinc que Papá suponía que iba a durar por años.)
Las minas de eufemismo humean detrás
de sus fachadas, que al igual que una gran ciudad
arruinan la salud! La voz de su humor
semejante a un guante es nuestro voto, chismes
desenrrollándose de adentro hacia fuera en dirección al museo.
2
La física toca el edificio con
su dibujo de relámpago y voces irreales
flotan suspendidas en el aire salado, corroyendo
el sistema de transporte. No me importa.
La ciudad es bendita. Sin embargo, sólo la semana pasada
su estupidez azul-cielo no me parecía tungsteno.
Pienso que aquellos días imitaban un acento
que abandoné por el hermoso tiempo
tuyo. Me reuniré contigo a la 1:30 fuera
del fabulosos cuarto de graffitis del museo. Sé
que estaréis (sí, en plural) allí. Sé
que hay una fila doble frente el cuadro famoso.
1 comments:
Sí que és un poeta interessant...! M'agrada el to. Investigaré una mica sobre en Forbes.
Publica un comentari a l'entrada