25.10.16 - 
anoarra
No comments
anoarra
No comments
RECORDS
De la mateixa manera que ja no hi ha pallers
han desaparegut moltes de les coses,
que omplien el paisatge de la meva infantesa:
el carro i la mula del “Basta”, que cada matí
passava davant de casa mentre jo esmorzava,
la torna en anar a buscar el pa a cal “Sisu”,
on llegia les novel·les de l'Oeste.
Els patins de quatre rodes lligats a les sabates,
com els de la portada de 'Pa negre',
la rodona, si, aquella roda de bicicleta
que amb un pal guiàvem amb força traça.
El Sanches els diumenges a la Creu Alta,
"regalèssia tendre", cridava i caramels de mel.
La moto amb sidecar que tenia el meu pare,
jugar al bell mig del carrer amb els companys,
la fona per tirar-nos pedres barri contra barri,
els cromos de la xocolata i també del litines,
els pastorets a la Parroquia, i resar el rosari
cada tarda. El més de Maria i Setmana Santa.
La cobla tocant sardanes cada diumenge,
sortint de missa de dotze; el vermut de garrafa,
les olives"rellenes" i les patates "xips"
el pa amb oli o amb vi i sucre i la llet de vaca.
Tots aquests records esvanits amb el temps
formen part d’un passat que ja no tornarà,
i poc més podem fer més que enyorar-lo.
I que n'hem perdut de bagatge amb pocs anys!.
Ens estem fent grans, que no vells,
però hem arribat fins aquí, i aquest passat
perdut en els records del temps, d'un temps
que encara és el nostre, amb nosaltres
un dia se n'anirà.....per sempre.
* * *
han desaparegut moltes de les coses,
que omplien el paisatge de la meva infantesa:
el carro i la mula del “Basta”, que cada matí
passava davant de casa mentre jo esmorzava,
la torna en anar a buscar el pa a cal “Sisu”,
on llegia les novel·les de l'Oeste.
Els patins de quatre rodes lligats a les sabates,
com els de la portada de 'Pa negre',
la rodona, si, aquella roda de bicicleta
que amb un pal guiàvem amb força traça.
El Sanches els diumenges a la Creu Alta,
"regalèssia tendre", cridava i caramels de mel.
La moto amb sidecar que tenia el meu pare,
jugar al bell mig del carrer amb els companys,
la fona per tirar-nos pedres barri contra barri,
els cromos de la xocolata i també del litines,
els pastorets a la Parroquia, i resar el rosari
cada tarda. El més de Maria i Setmana Santa.
La cobla tocant sardanes cada diumenge,
sortint de missa de dotze; el vermut de garrafa,
les olives"rellenes" i les patates "xips"
el pa amb oli o amb vi i sucre i la llet de vaca.
Tots aquests records esvanits amb el temps
formen part d’un passat que ja no tornarà,
i poc més podem fer més que enyorar-lo.
I que n'hem perdut de bagatge amb pocs anys!.
Ens estem fent grans, que no vells,
però hem arribat fins aquí, i aquest passat
perdut en els records del temps, d'un temps
que encara és el nostre, amb nosaltres
un dia se n'anirà.....per sempre.
* * *
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada