15.11.16 - No comments

BOIRA









.


La boira es lleva poc a poc,
com si li fes mandra aixecar-se
del paisatge que confon
aquest matí a trenc d'alba.
El sol ho intenta tossut
en va intent de penetrar-la
més ella es resisteix,
potser per cert pudor
o per coqueteria innata.
Mica en mica s'esclareix
deixant rastre d'humitat,
la boira que s'aixeca,
i el sol la va penetrant
amb delicadesa com
qui desflora a una verge,
enmig dels entrellums
de la nova albada,
d'un matí de novembre.


un poema de K. Wolfovitz

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)