15.11.16 - 
anoarra
No comments
anoarra
No comments
BOIRA
.
La boira es lleva poc a poc,
com si li fes mandra aixecar-se
del paisatge que confon
aquest matí a trenc d'alba.
El sol ho intenta tossut
en va intent de penetrar-la
més ella es resisteix,
potser per cert pudor
o per coqueteria innata.
Mica en mica s'esclareix
deixant rastre d'humitat,
la boira que s'aixeca,
i el sol la va penetrant
amb delicadesa com
qui desflora a una verge,
enmig dels entrellums
de la nova albada,
d'un matí de novembre.
un poema de K. Wolfovitz
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada