PARLA EL ROURE

Leave a Comment
Tot és immens com la rialla d’un nadó 
Tot infinit 
Amb arrels 
Amb tronc 
Amb branques 
Amb fulles 
Amb flors 
Amb fruits 
Tot l’univers 

M’enfonso per a enlairar-me 
M’adormo per a renéixer 
Toco el cel amb el tou dels dits 
Escampo núvols 
Pentino vents 

Tot és immens en el teu cor humà 
En la teva saba vermella que corre amunt i avall 
En l’escorça de la teva pell 
En les arrels dels teus peus 

Tot és immens 
Profund 
Aeri 

I el sol que et fa l’ullet 
I beus en deus pregones 
I et rentes amb la rosada 
I ets canal entre Terra i Cel 

Tot és immens 
Humà que m’abraces 
Germà que t’enfiles 
Fill que festeges amb la Mare Terra 
En aquest teu cos efímer 

Immens el teu poder d’estimar tots els éssers 
De ser llavor que fecundi de llum i amor els altres 

Despulla’t de fulles seques 
Deprén-te d’allò que pesa 
D’allò innecessari 

Medita la meva senzillesa 
Aprén la lliçó d’estar-te sempre en un lloc 
Ferm 
Inalterable 

Canta la cançó que porta de lluny 
Sons de campanar i d’esquelles 

T’acarona la pluja 

La Saviesa del Silenci 

Tot és immens com la rialla d’un nadó 
Del nadó que ets 
Del nadó que acabes de
néixer 

Sóc Roure que et dic: 

Sigues roure 
Sigues herba 
Sigues pedra 
Sigues terra 
Sigues aigua 
Sigues aire 
Sigues sol 

 Sigues tu mateix 
I no deixis mai de 
créixer

entrellum - toni ros
(Santa Maria de Besora 12-11-16)