POEMA A UN AMIC

Leave a Comment











Ha començat el fred a l'inici de la tardor,
mentre els arbres del jardí es desfullen lentament.
Gèlit el gebre sobre l'escala de jade,
quan s'aixeca el vent i envolta tot el pavelló.
Aquest matí els núvols han partit cap les muntanyes
i els pantans i els rius han crescut gràcies a la pluja.
Ja s'acaba la collita en els camps i turons
on sempre el pagès ha tingut cura dels seus fruits.

Els que viuen sent rics no es recorden dels pobres:
a ningú li importa el que els passa.
Mentre tinguem abric a l'hivern
ningú somiará amb aquells que no en tenen.
El meu cor evoca els antics savis
als quals no els importaven ni tresors ni oripells.
El teu amor és com el d'ells
i ni de les teves virtuts ets cobdiciós.

Poema a un amic, de Cao Zhi
del blog: descontexto.