20.3.17 - 
anoarra
No comments
anoarra
No comments
BANDERES DE MAIG
.
En les branques clares dels til·lers
mor un malaltís so de caça.
Però cançons espirituals
voletegen entre les groselles.
Com la nostra sang riu en nostres venes,
Heus ací que s’entrellacen les vinyes
El cel és formós com un àngel.
L’atzur i l’ombra combreguen.
Jo surto. Si un raig em fereix
Sucumbiré sobre la molsa.
Tenir paciència i avorrir-se
es massa senzill. Fora les meves penes.
Vull que l’estiu dramàtic
em lligui al seu carro de fortuna
Que per tu molt, oh Naturalesa!,
ah menys sol i menys cap! – jo em mori
Mentre els pastors, te gracia
moren més o menys pel món.
Vull amb força que les estacions m’usin,
A tu, natura, jo em rendeixo,
amb la meva gana i tota la meva set.
I si et plau, nodrit, abeurat.
Res de res m’il·lusiona;
és riure’s dels pares, com del sol,
Però jo no vull riure'm de res;
i lliure sia d’aquest infortuni.
Jean Arthur Rimbaud - Maig 1872
Però cançons espirituals
voletegen entre les groselles.
Com la nostra sang riu en nostres venes,
Heus ací que s’entrellacen les vinyes
El cel és formós com un àngel.
L’atzur i l’ombra combreguen.
Jo surto. Si un raig em fereix
Sucumbiré sobre la molsa.
Tenir paciència i avorrir-se
es massa senzill. Fora les meves penes.
Vull que l’estiu dramàtic
em lligui al seu carro de fortuna
Que per tu molt, oh Naturalesa!,
ah menys sol i menys cap! – jo em mori
Mentre els pastors, te gracia
moren més o menys pel món.
Vull amb força que les estacions m’usin,
A tu, natura, jo em rendeixo,
amb la meva gana i tota la meva set.
I si et plau, nodrit, abeurat.
Res de res m’il·lusiona;
és riure’s dels pares, com del sol,
Però jo no vull riure'm de res;
i lliure sia d’aquest infortuni.
Jean Arthur Rimbaud - Maig 1872
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada