5.10.17 - 
anoarra
3 comments
anoarra
3 comments
AQUESTA REMOR
Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tan mateix, la remor persisteix.
Miquel Martí i Pol.
3 comments:
És el que parlem de l'idioma.
Seria impossible aplicar-li el ritme, i amb ell, la bellesa del poema si estigués escrit en castellà. No perquè el castellà sigui lleig, no és aixó, sinó perquè no hi ha la suavitat de les paraules necessàries i justes per a aquest poema.
Era un tipus que sabia trobar les paraules justes per significar les situacions.
Molt bell
Una abraçada
Diuen que quan es tradueix, el primer que es perd és la poesia. El portugués és encara més addient per la poesia.
salut
ahhhh los fados...és cert...ostres ..melancólics....
salut
Publica un comentari a l'entrada