ANOARRA

Dempeus davant la vida

no goso ni pretenc cridar
conscient que els temps
desaconsellen alçar la veu,
que es perdria enmig de la cridòria.
Vençut per tot plegat, em retiro
a les terres on viuen els fracassats
no a rumiar les causes de la desfeta,
que per prevista hom ha acceptat.
Simplement, cal analitzar que no s'ha fet
més que el que s'ha fet malament
que tot i ser semblant, no és el mateix.
Des del meu retir, apartat del món
l'observo com n'està d'esvalotat, i l'entorn,
que se’m fa estrany i hostil alhora.
No he sabut trobar l'encaix,
ni els preceptes adequats, ni els mots
ni tan sols el gest que fes sovint
possible comprensió i companyonia.
Des del meu retir fosc i mesurat
deixo envellir poc a poc aquest cos escadusser. 
Mentre, observo, m'angoixo
................................................i callo


*