SERIEN LES CINC
Serien les cinc de la matinada.
baixàvem del Pas cap Andorra,
la nit de lluna plena, donava
un to irreal al paisatge.
Silenci dins el cotxe.
A la llunyania, les màquines
aplanaven las pistes.
llums aïllades marcaven els refugis.
La sensació de flotar, de volar,
ajudats pel gel de la carretera.
la blavor de la neu il·luminada
el cel ras curull d'estrelles, i nosaltres
embadalits, contemplant el paisatge,
que de tan irreal semblava un miratge.
Però era del tot real, només naturalesa
sense artifici, en estat pur.
1 comments:
No té preu ¡¡¡
salut
Publica un comentari a l'entrada