11.5.24 - 
anoarra
No comments
anoarra
No comments
AQUEST PARDAL
Aquest pardal que picola
restes de llavors oblidades
aliè a tot, no ho sap
però té quelcom que a mi
i a més d'un ens fa enveja
No té pressa ni por de res,
gairebé podria agafar-lo,
més ell sap no ho farè.
Indolent, va fent la seva
sense ningú que el mani o
diguéssim que l'apressi; és
l'únic amo del seu temps
que empra com vol,
i amb el que a ell li sembla.
Quan ho considera oportú
aixeca el cap, agafa embranzida
i aleshores simplement, vola
no és cap àliga ni una garsa real
però el menut pardal vola,
més amunt d'on jo puc arribar.
El veig alçar-se cobejós,
la mirada el segueix allà enllà
fins a perdre'l de vista, o
dalt d'una branca enfilat.
És un simple pardal,
i al contrari que hom,
ell és lliure del tot,
ningú el pot manar
ni a ningú ordena,
només que no ho sap
i de fet,
............. tant li fa.
restes de llavors oblidades
aliè a tot, no ho sap
però té quelcom que a mi
i a més d'un ens fa enveja
No té pressa ni por de res,
gairebé podria agafar-lo,
més ell sap no ho farè.
Indolent, va fent la seva
sense ningú que el mani o
diguéssim que l'apressi; és
l'únic amo del seu temps
que empra com vol,
i amb el que a ell li sembla.
Quan ho considera oportú
aixeca el cap, agafa embranzida
i aleshores simplement, vola
no és cap àliga ni una garsa real
però el menut pardal vola,
més amunt d'on jo puc arribar.
El veig alçar-se cobejós,
la mirada el segueix allà enllà
fins a perdre'l de vista, o
dalt d'una branca enfilat.
És un simple pardal,
i al contrari que hom,
ell és lliure del tot,
ningú el pot manar
ni a ningú ordena,
només que no ho sap
i de fet,
............. tant li fa.
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada