26.2.18 - 1 comment

ELS DIES PERDUTS









Els meus ulls contemplen 
els dies perduts,
amb l'enyorança certa
del que no es pot recuperar.
Els boscos moren lentament 
en arribar el capvespre
i les flors es recullen en apropar-se la nit. 
És temps de calma i temprança 
d'enyor d'un passat vigent
malmès i alhora irrecuperable.
Ara és temps d'anar fent,
sense pressa ni fressa 
que el soroll ja el varem fer.
Es temps de recolliment i certa paüra
davant el final del camí,
que incert i calmós,
.................inflexible espera.

1 comments:

Sin ninguna duda. Tems d´espera.
Si senyor.

Publica un comentari a l'entrada