ELS DIES PERDUTS
Els meus ulls contemplen
els dies perduts,
amb l'enyorança certa
del que no es pot recuperar.
Els boscos moren lentament
en arribar el capvespre
i les flors es recullen en apropar-se la nit.
És temps de calma i temprança
d'enyor d'un passat vigent
malmès i alhora irrecuperable.
Ara és temps d'anar fent,
sense pressa ni fressa
que el soroll ja el varem fer.
Es temps de recolliment i certa paüra
davant el final del camí,
que incert i calmós,
.................inflexible espera.
1 comments:
Sin ninguna duda. Tems d´espera.
Si senyor.
Publica un comentari a l'entrada