ANOARRA

I ara que encara estic sol
puc aixecar-me de nou
en aquest vast paisatge que ocupo,
no sento res, ni res m'amenaça
només el murmuri del vent
entre les fulles dels arbres.
Una garsa batega les ales
cercant refugi en les copes dels arbres
els més alts d'aquest bosc animat.
Vola amb ales de plom
mentre puja lentament, 
fins que la perdo de vista
i continuo dins el vast paisatge
sol, irremeiablement sol,
mentre bufa l'oratge.

Karl Wolfovitz

*





un poema de Karl Wolfovitz.