CÓRRER DE LA NIT














Tant fred
que ni la lluna el pot digerir
ni el moll en la seva pudent foscor. Tu
equilibres la teva respiració com bol de gel
sec. Tot és un error, aquest cos,
aquest treball, aquest amor. En algun lloc endins
allà on el cor gira violentament en la seva corda
hi ha un animal aguaitant. Furga
a la nit, potser amb un pic o un ullal,
no és ni bo ni dolent, només està inquiet.

Tanta pluja
que ni el turó més profund pot filtrar-la
ni el riu amb les seves brànquies obertes. Tu
portes el teu cor com un plat ple de sang.
Tot és una gran benedicció, aquest cos,
aquest treball, aquest amor. En algun lloc endins
allà on els pulmons expandeixen les seves intricades ales
hi ha un animal aguaitant. Es retorça
a la nit i mostra el seu ventre o les seves tendres escates,
no és ni bo ni dolent, només està inquiet.


"Córrer de la nit", de Tiffany Atkinson

blog - descontexto.blogspot.com

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada