ARA QUE JA HAN SEGAT
Ara que ja han segat,
ara que de les espigues en queda
nomès una curta i rígida tija.
Un gran ocell que s'ha despenjat de cim
es balanceja i aixeca en l'aire
com si anés lligat a un fil
que el fes pujar i baixar,
empès per un vent càlid
fins arribar al més alt de l'arbre.
Mentre, en els turons
les ombres s'eixamplen
i encongeixen al passar
en una cadència cromàtica
l'ocell per damunt d'elles.
En algun racó del camp,
com a fons musical
............. un grill canta.
Karl Wolfovitz
-
1 comments:
Publica un comentari a l'entrada