10.6.19 - 
anoarra
No comments
anoarra
No comments
RANVESPRE
Voldria reviure un record
un record llunyà que a penes existeix
amagat en un racó de la ment
de l'adolescència,
cap al ranvespre a la platja
era Juliol, o Agost, ja no ho recordo
tu estaves de perfil,
el sol caient et perfilava,
resplendies subtil, irisada,
mentre embadalit contemplava
el teu insultant cos intuit
i el temps ingràvid, s'aturava,
en un ranvespre infinit.
karl wolfovitz
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada