9.6.19 - 
anoarra
No comments
anoarra
No comments
NÚVOLS AMB CORC
En va la pluja malda per apagar les brases
que socarren els núvols. Suara ha travessat
una noia amb les galtes pintades de carmí
i el front de purpurina. L’he vista que enlairava
les mans com si volgués caçar un bri de cosa
i n’ha plegat banderes.
Et miro, ara que parles, Tanit, i em fas pensar
en els salzes de branques feréstegues que feien
escorta al camp del Dimoni -hi anàvem
amb bicicletes i enfilàvem móres
en arestes de blat-, branques esquives.
M’allunyaré de tu, Tanit, fins que el teu cap
no sigui el d’una agulla clavada en un retall
de crepsetí lluent:
la muntanya em rebrà amb braçades de fonoll
-en mastegar-ne un brot oblidaré els topants-
i la pluja, corser amb brases dins els ulls,
s’afuarà a ponent.
Maria Mercé Marçal
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada