ENVELLIR
He desat les il·lusions
en un calaix sense fons
per a no recuperar-les.
Viuré doncs de realitats
i deixaré de perseguir
debades les utopies.
El temps dels somnis s’ha acabat
ja no hi ha sol als terrats,
ni catifes verdes que m’emparin.
Els arbres despullats no floreixen,
i tampoc les flors
que el meu jardí ornaven.
La grisor és el present
d’un futur que poc depara,
dins un paisatge que dia dia
irremeiablement es degrada.
No em queixo, deu ser així
com es va acabant l’estada,
renunciant a poc a poc
a tot alló que t’agrada.
Envellir, és acceptar
mica en mica la davallada
amb la justa displicència,
com si no anès amb tu
que aquest viatge s’acaba,
sense senda de retorn,
ni hora anunciada.
1 comments:
Publica un comentari a l'entrada