10.7.19 - 
anoarra
No comments
anoarra
No comments
DISTÀNCIA
Vas omplir els termos amb cafè
i vas empacar les nostres petjades, per si fes falta
llençar-les a les gargamelles de la neu eterna
impossible de testificar.
Junts, com a fusters amb els seus martells
li ensenyem a la distància
com construir un sostre
amb els arbres
entre els quals correm.
En el silenci darrere
ja no escoltem la pregunta
distant de la casa d'estiu:
I demà on
estarem?
Al capvespre els gossos amb els seus arnesos temien
que el bosc no anés a tenir fi.
I cada nit sota la neu
els calmem amb l'inesperat del nostre riure.
JOHN BERGER
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada