18.7.19 - 2 comments

MEA CULPA



MEA CULPA (QUIMERES SOBRE PASSATGES ANTICS)
                             
      I

De nena no volia colpejar el meu pit
pensava que els punys havien obrir-se per l'aire
estendre's en àguila
             llaurar la terra amb la llibertat del cos.

Els indis van intentar redimir-se el 1526
segons els dictaven els franciscans.
Hi havia un mal per cada ofici:
artesans, metges, remeiers
Els pecats es van inventariar.

En la ment daurada hi havia la flor
             un univers d'universos
però els que van sentir pànic van clavar el nomdedéu
            sobre el fang dels rius americans.

Un malviatge es va pronunciar, tro d'una suposada voluntat divina.
Però alguna cosa de diví hi ha en aquesta grey
             que pasta el pa amb els continents

mentre la religió es perd en les engrunes de la història.

                                   *   *   *


MEA CULPA (QUIMERAS SOBRE PASAJES ANTIGUOS)

I

De niña no quería golpear mi pecho
pensaba que los puños debían abrirse para el aire
extenderse en águila
            arar la tierra con la libertad del cuerpo.

Los indios intentaron redimirse en 1526
según lo dictaban los franciscanos.
Había un mal por cada oficio:
artesanos, médicos, curanderos
Los pecados se inventariaron.

En la mente dorada cabía la flor
            un universo de universos
pero quienes sintieron pavor clavaron el nombrededios
            sobre el barro de los ríos americanos.

Un malviaje se pronunció, trueno de una supuesta voluntad divina.

Pero algo de divino hay en esta grey
            que amasa el pan con los continentes
mientras la religión se pierde en las migajas de la historia.  
                         

                                  
Tierra de cada día. Krishna Naranjo

2 comments:

L'autor ha eliminat aquest comentari.

Publica un comentari a l'entrada