VOSTÈ ÉS TAN SENSIBLE, SENYOR PUTA



Però li convé estiuejar a la muntanya.
La platja no, senyor Puta, la platja no.
Vostè es dedica a la bellesa, senyor Puta.
Vostè es dedica a la justícia, senyor Puta.
Vostè es dedica a la riquesa, senyor Puta
Vostè és tan sensible, senyor Puta.
L'estiu passat, per exemple, senyor Puta,
va néixer un nen als nostres peus.
Mentre preníem el sol va néixer un nen als nostres peus.
No la vam veure arribar, senyor Puta, no la vam veure arribar.
L'hi asseguro, senyor Puta, a la dona no la vam veure arribar.
La vam veure quan s'arrossegava per la sorra,
i la sorra estava cremant,
però ella arrossegava i arrossegava la seva panxa com si li donés igual la calor.
Al principi vam pensar en un cuc,
un cuc enorme i negre,
un cuc malalt,
un cuc que venia del mar.
No pensàvem que una dona pogués arrossegar-se d'aquella manera.
El més lògic era pensar en un cuc.
Ens vam confondre, senyor Puta.
Ens vam espantar, senyor Puta.
És normal confondre's, és normal espantar-se, oi senyor Puta?
Preníem el sol,
feia molta calor,
suàvem,
no podíem veure amb claredat.
Semblava un rèptil enorme i espantós
i de vegades es movia com per espasmes
i deixava anar escuma i algues per la boca.
Ens confoniem i ens espantàvem, senyor Puta.
Aquesta és la veritat.
Semblava un rèptil.
Però no acabem de fregar-nos els ulls
quan aquella dona que s'arrossegava com un rèptil
va expulsar un nadó.
Un nadó, senyor Puta, un nadó.
Estàvem allà, asseguts, mirant, mirant-ho tot.
L'hi asseguro, senyor Puta, que no ens vam moure de les nostres
gandules,
així que el vam poder veure-ho tot molt bé.
Aquell cuc espasmòdic va expulsar un bebè
i va seguir arrossegant-se per la sorra
i arrossegant el nadó al costat d'ella entre les cames,
com si el cordó umbilical fora la corretja d'un caniche.
Va expulsar el nadó mentre s'arrossegava, ¿entén, senyor
Puta?
En cap moment va deixar de arrossegar-se.
Va expulsar al bebè,
el nadó va caure a la sorra
i la dona no va deixar de arrossegar-se.
El portava com un penjoll entre les cames,
va deixar la sorra plena de sang.
Semblava no adonar-se que havia parit, senyor Puta.
Nosaltres, que érem a les gandules, ens vam
adonar de tot,
i ella semblava no adonar-se de res, senyor Puta.
S'arrossegava i arrossegava al bebè com si fos un penjoll.
El nadó ja estava arrebossat en sorra,
amb la boca i els ulls tapats de sorra.
Algú va haver de trucar a algú.
No ho sé.
Nosaltres estàvem a les gandules.
No ens vam moure d'allà.
Ho vam veure tot.
I quan van separar el nadó de la seva mare,
la mare ja era morta.


“Usted es tan sensible, señor Puta” — Angélica Liddell
Publicado por Loam en 9/10/2019  

4 comentaris:

.Chiloé ha dit...

Humanos inhumanos que prefieren ver morir que ayudar. Eso es omisión del deber de socorro. Es acción por omisión. Es autoría criminal. Es vulneración del derecho a la vida y a la dignidad.  Es bestialidad y crueldad equiparables a la impasibilidad de los peores perros de las SS. Esa ralea de indecentes amorales debería envenenarse con sus propias secreciones. Esa inútil ganga social se reproduce como esporas. Lo peor es que hay muchos ejemplos y muchos escenarios más.

F.PUIGCARBÓ ha dit...

Describe la autora la triste realidad, sucesos como este se han dado en la vida real, y otros al revés también. Lo más fascinante es conocer a Angélica Liddell, que no tenia ni idea de su existencia. En el enlace esta el texto completo.

Saludos.

.Chiloé ha dit...

Conozco a Angélica Liddell dedde hace unos años. He traducido al inglés algún que otro texto suyo.

F.PUIGCARBÓ ha dit...

a veces como en este caso, no dejas de sorprenderme.